HUIT METÀFORES SOBRE LA CONDICIÓ HUMANA

El llibre tracta sobre huit metàfores, i les explica relacionant-les amb la vida actual i la societat.

La primera és la de la caverna de Plató. Conta el mite de la caverna per a explicar la llibertat i la esclavitud, i el que nosaltres creem que sóm, i el que sóm realment.

La segona conta una història sobre un home dividit en dos, una és la part roina i l'altra la bona, però no poden viure separades, han d'estar juntes perque tot és una mescla de bé i mal. A la vida real passa el mateix.

La tercera és una paraula coneguda de la Bíblia, la del bon samarità. En aquesta explica cóm les persones a qui considerem millors que altres, o més importants per qualsevol motiu realment no són millor, i no es preocupen pels demés com la gent ho pensa. No obstant, les persones que creem que no valen res o no serveixen o pensem que són inferiors a la resta perque no es fan destacar, a l'hora de la veritat resulten ser millor persones que les altres, i ens ajuden o ens donen allò que ells neecssiten simplement perque a nosaltres ens fa més falta.

La quarta parla de la immigració, que les persones que se'n van del seu país ho fan perque realment necessiten millorar la seua vida, i per molt que facen vida en un altre país, sempre enyoraran les seues arrels i el lloc on ells senten que pertanyen.

La quinta és una comparació: ara el món senser es mou per la tecnologia. Per exemple, abans, et podies perdre enmig de la mar i ser ajudat per altres vaixells que passaven per eixe lloc, et podies salvar i la gent es preocupava per tu, "contaves per a alguna cosa". Avui, si et perds enmig de la mar, no podras ser ajudat per ningú, si passa algú, serà un vaixell enorme, fent un gran soroll, i altíssim, que com a molt et xafarà i quedaràs ofegat baix les aigues, o passarà de llarg fent cas omís dels teus crits i senyes perquè el seu gran soroll t'ensordirà. Açò ho podem veure igual en la societat d'ara, en l'Estat, que seria el gran vaixell, i cadascú de nosaltres, que seriem les persones aïllades enmig de la mar, on la nostra opinió conta ben poquet front a l'egoisme de la política.

La sexta conta com si foren els set dies de creació, i en cada dia es crea una part del món, que hem de cuidar i respectar.

La sèptima s'anomena utopia, què és un ideal impossible d'aconseguir. Ens explica que no deuria ser impossible d'aconseguir, que si tots volem ho podem tenir. No podem desitjar alguna cosa i pensar que mai ho tindrem, res és impossible.

La huitena parla de la democràcia d'avui. Es suposa que en una democràcia tots estem d'acord amb certes coses, i si no ho estem ens posem d'acord, però en veritat és quasi impossible que tots estigam d'acord i pensem igual, així la democràcia es basa en la llibertat de pensament i el respecte cap a tots aquells que pensen diferent a mi.

El llibre està prou bé, i explica de manera clara molts temes actuals que vivim cada dia i que potser mai ens haviem parat a pensar.

ESTUDIS I ÈXIT SOCIAL

Les persones busquem tindre èxit, i l’èxit podríem dir que és el màxim, aconseguir els objectius que ens hem proposat fer. Però ací parlem d’un èxit en concret: l’èxit social. Aquest és un èxit, on el principal objectiu és tindre una bona posició social, que els demés ens admiren i siguem exemple de persones cultes, educades i responsables, més ben dit respectables.

La pregunta que pot sorgir d’ açò és: tenen relació els estudis amb tot açò de l’èxit social?

Bé, la meua resposta és que sí. Estan relacionats per diferents motius, és com una cadena. L’èxit social té com a objectiu principal que la societat et tinga com a persona exemplar. Si busques l’èxit social, t’esforces per complir les teues obligacions, per tant, ets responsable, i una d’aquestes obligacions és la d’estudiar, des de molt xicotets. Per tant, estudies. Si estudies tens cultura, i açò ja és ben vist per la societat. A més, si busques l’èxit social, estudies per a tenir també un treball de prestigi, on normalment cobres molt, i ho gastes amb la casa de dos o tres pisos, el xalet, la roba de marca i el cotxe de luxe. A part estudiar et fa destacar, guanyar premis acadèmics, i el teu nom apareix en algun periòdic o llocs on poc a poc la gent et va coneixent pel teu treball, interès i responsabilitat. Encara hi ha més, perquè a més d’ açò el ser responsable i complir amb les teues obligacions et fa sentir bé també a tu mateix, i a part de ser un èxit social, l’èxit que aconsegueixes és personal.

Sempre hi ha qui pensa, per exemple, que els seus pares han aconseguit eixe èxit social, que més que menys, els ajuda a ells també a tenir una bona posició social, per la família, i si no compleixen amb els estudis (entre altres coses), no passa res, perquè total, tindran una herència gran, i mentre que no la tinguen els pares s’ocuparan d’ells.

Jo pense que té més mèrit aconseguir l’èxit per u mateix que per altres, i que per molt que ja tingam un “èxit social per naixement” ens hauríem d’esforçar per a millorar com a persones, i no sols buscar el que ens miren, i parlen bé de nosaltres.

En resum, que podem aconseguir l’èxit social mitjançant els estudis, però no deuríem estudiar amb eixe objectiu, sinó l’objectiu personal.

LA FELICITAT I EL PLAER

El plaer és un terme sense una definició clara. Hi ha autors que pensen que hi ha experiències que donen universalment plaer, com la satisfacció dels instints (per exemple el sexe) i d'altres que creuen que és totalment personal, que depèn de la persona, hi ha gent que extreu plaer del que altres consideren dolor, mentre que no poden gaudir d’altres actes perquè tenen remordiments, per exemple.

La felicitat físicament està associada a la dopamina, per això certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat, (açó també seria una mena de plaer).

L'hedonisme és un corrent filosòfic que busca el plaer com a font de felicitat i sentit de la pròpia existència.

Jo crec que poden estar relacionats però que no vol dir el mateix.

Que en un moment donat sentim plaer no vol dir, ni molt menys, que sóm feliços, per tant crec que l’hedonisme no té la raó. El plaer és una cosa que s’acaba, ho tens una estona i quan s’acaba què? Has segut feliç per un ratet? No. Açò no vol dir, que pugam ser feliços i sentim plaer. Vaig trobar una definició de felicitat que deia que és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment, que és el que pensen molts, però jo no estic d’acord, perquè entonces ningú podrà ser feliç mai, perquè ningú mai en la vida deixarà de tenir problemes o patiments. En la meua opinió, una persona que té problemes i patiments pot ser feliç igual.

En definitiva, ser feliç no vol dir no tindre problemes, i tampoc tindre plaer. El plaer i la felicitat no són el mateix, i no els hem de confondre.

SÓM LES PERSONES ÉSSERS PROGRAMATS?

Una persona és un ésser individual dotat de vida i sensibilitat junt amb la intel·ligència i la voluntat pròpies humanes.

Les persones estem programades?

Nosaltres som creats per algú que té més intel·ligència que nosaltres, però jo pense que no estem programats, és a dir, ens morirem sí, però fins que morim nosaltres fem el que nosaltres volem, i som lliures, tenim diferents opcions a triar i eixe ésser que ens crea no ens diu quina escollir, nosaltres amb la nostra opinió i situació agarrem la que volem.

Per tant, jo pense que nosaltres som creats per algú més intel·ligent que nosaltres, però no estem programats, sino que tenim opcions a escollir, i som lliures, no fem el que eixe ésser ens mana.

La Caverna

El llibre de "La Caverna" conta una història que es pot comparar amb la vida actual. Jo pense que és una comparació amb l'esclavitud i la llibertat, l'esclavitud és la publicitat i el consum, que ens posen idees falses en el cap, ens fan creure que necessitem el seu producte, que serem feliços amb aisò, i nosaltres anem i ens ho comprem, perquè ens ho creem. Açò és el que passa en el Centre. I darrere de la publicitat sempre hi ha algí que ens controla, qui controla la publicitat, els jefes de les empresses del Centre, en el llibre.

La llibertat és l'olleria, el poble. Els lliures són aquells que saben triar, que no es deixen portar pel que fan els demés, que fan les coses perque les pensen així i els agrada així.

El llibre acaba com la Caverna de Plató, un mite que conta que les persones estaven esclavitzades nugades pel coll i els peus, sense poder girar el cap, dins d'una cova obscura mirant cap a la paret, i darrere d'ells hi havia una foguera i davant un mur, per on veien sombres de les persones o animals, i ells creien que aisò no eren sombres sino objectes reals perquè no coneixien res més. Açò vol dir que la falta de coneixement ens esclavitza i no vivim la vida a fons i feliços perquè ens tanquem en el nostre món i no eixim d'ahí, però els presoners que eixien de la cova veien la llum, el sol, la vida real, la exterior, i quan ho contaven als altres presoners, aquests els prenien per bojos, i seguien tancats en el seu món.

La meua opinió és que realment nosaltres vivim així moltes voltes, i que fem el que fan tots que moltes voltes pensem que sóm llestos, però l'unic que fem és ser manipulats per el consum, la publicitat i la moda i si provarem coses noves, i coneixerem més coses, pot ser la nostra vida canviaria, i seriem lliures realment.

SÓN MÉS INTEL·LIGENTS LES MÀQUINES QUE LES PERSONES?

No, jo pense que no.

La intel·ligència és la capacitat que tenim de relacionar els nostres coneixements per a resoldre una determinada situació, és saber escollir la millor opció de totes les que tenim.

Les persones, en la meua opinió, són més intel·ligents que les màquines. Per allò que vaig dir en l'altre comentari, per exemple, les màquines no raonen, i no escollisen quina és la millor opció per a resoldre els problemes.

A més la persona és la que crea a la màquina, per tant, no pot crear algo més intel·ligent que ell mateix, perque no pot donar més coneixements del que te ell. És de veres que les màquines poden ser intel·ligents, però mai més que les persones.

POT PENSAR UNA MÀQUINA?

Crec que no. Pensar és raonar, nosaltres pensem, una màquina, no.

A voltes diem, "l'ordinador està pensant", només és una expressió, el que fa és transmetre i rebre informació d'unes parts a altres, rep senyals dels seus components i les realitza la placa base (el cervell de la persona diriem).

Així, una màquina, (jo he posat com a exemple l'ordinador, podria ser qualsevol), no pensa, perque no raona.

SI ENS CANVIAREN EL COS CANVIARIA LA NOSTRA PERSONALITAT?

Jo pense que sí. Si hem dit que el cos i l'ànima estàn relacionats si canvia una l'altra també.

Algunes coses de la nostra personalitat es relacionen amb el cos, per posar un exemple no seriem iguals si forem grossos que si forem prims, perque aquestes coses d'una manera o una altra ens afecten, especialment de menuts, que és quan comensem a tenir personalitat pròpia.

O si ara ens posem malalts, pot ser també ens afectaria a l'estat d'ànim, el qual forma una part de la nostra personalitat.

Com estàn relacionats el cos i l'ànima (en la qual incloem la personalitat), si canviem una l'altra es veu afectada.

COM ESTEM SEGURS DE QUE LA NOSTRA EXISTÈNCIA ÉS REAL?

Aquesta pregunta està relacionada amb la veritat. Veritat és tot el que existeix, tot el que sabem que està ahí. La nostra existència és una veritat de tots, perquè jo sé que existeixc, jo em veig, em sent, em toque... a més pense, parle..., però els demés també em veuen, em senten, etc. per tant tots sabem que jo existeixc.

Tot és real excepte el que no és veritat.

Crec que sabem quan dormim perquè no raonem. Ara que estem desperts, podem plantejar-nos si dormim o estem desperts, en canvi quan dormim, no ens ho podem plantejar.

DEFINICIÓ DE VERITAT

Veritat és certesa: saber que algo està i creure que algo està.

En la meua opinió hi ha, diguérem dos veritats, la veritat de tots, les coses que tots podem percebre i són iguals per a tots (per exemple: hi ha un quadre a la paret, i és veritat perquè tots el veiem), i la veritat de cadascú, eixa és relativa, és la veritat nostra (per exemple: el quadre de la paret és bonic, lleig, representa una cosa o una altra...).

Així, la veritat de tots és el que tot el món veu igual, i la veritat de cadascú és relativa, que és el que creem nosaltres.

QUIN PAPER JUGUEN LES MENTIRES EN LA NOSTRA VIDA?

Bueno, tot el món ha dit mentires alguna volta (i en diu i en dirà), unes voltes són intencionadament i unes altres involuntàriament.

Les mentires moltes voltes son per a "bé", és a dir, ens poden traure en un moment determinat d'un problema, o ens poden portar a fer el que volem, clar que també tenim que tindre en conter sempre les conseqüències, i com que les mentires MAI són bones, ens poden portar a problemes (ja siguen greus o menuts) si ens les troben, poden fer-nos sentir mal encara que els demés no ho sàpiguen, etc.

A més, és de veres això que diuen que una mentira duu a l'altra i així d'una tonteria podem ficar-nos en un problema serio. Per tant hem d'anar amb compte amb les mentires que diem, especialment amb les voluntàries!.

Crec que mai deixarem de dir-les, però és bo que reflexionem i aprenem a dir la veritat assumint les responsabilitats que ens corresponen, això és una forma de madurar.

DEFINICIÓ DE REALITAT

Realitat és vertader, com tú mateix havies dit a classe. Tot el que percibim amb els sentits, o amb l'ànima és una realitat, perque existeix. Les coses materials són una realitat, i les espirituals que nosaltres sentim també ho són.

Vertader no vol dir veritat!

EXISTEIXEN REALITATS QUE VAN MÉS ENLLÀ DELS NOSTRES SENTITS?

Sí, els sentiments, per exemple, no els podem percebre amb els sentits, no els podem tocar, veure, o escoltar, però sabem que en tenim, i per supost, sabem que no són mentira (si ho foren no els sentiríem), a més els té tot el mon.

Per tant, sí que hi ha realitats més enllà dels nostres sentits, com ara els sentiments, que no veiem però que sí que sentim i podem definir. Però pense que no hi ha realitats més enllà dels sentiments, és a dir, totes les realitats que existeixen o les percibim amb el cos, o les percibim amb l'ànima.

Neurologia (article)

Jo pense que estic en una posició dualista. El cos i l'ànima són dos coses diferents, però al mateix temps, no pot haver un cos sense ànima, ni una ànima sense cos, es fan falta l'una a l'altra per a completar-se.

I respecte a l'article, jo pense que a voltes la ciència en alguns sentits pot arribar a ser roin, m'explique: està molt be que avancem, que estudien als humans, l'anatomia, el cervell... però cal tindre en compte les conseqüències.

Diuen que poden estudiar el cervell humà, i poden saber amb això TOT el que sentim, pensem, diem o no volem dir perquè és algo nostre i no ho ha de saber ningú, més que nosaltres, entonces, això com dia l'article és deixar de tindre intimitat, deixar de tindre coses teues que només tu saps, etc. Per a mi això no és bo, una persona ha de tindre intimitat, i ningú deuria mirar què és el que té dins obrint-li el cap. Per lo menos, jo no deixaria que m'ho feren a mi, jo tinc coses (igual que tots) que són meues i de ningú més en el meu cap.

Supose que hi haurà gent que sí que estarà d'acord amb açò (per exemple els neuròlegs aquests que volen investigar sobre això), eixa gent deuria pensar primer les conseqüències, i sobretot pensar si els agradaria que a ells els llevaren la intimitat (i en certa part, la llibertat) d'eixa manera.

ES POT DEMOSTRAR L'EXISTENCIA DE DEU PER LA CIENCIA?

No, no podem demostrar l'existència de Déu mitjançant la ciència o la raó. No hi ha proves materials ni experiments científics que ho puguen demostrar. No el podem tocar, ni veure o sentir... però com ja hem parlat alguna volta, els homes no sóm cos només, també tenim ànima, i tampoc la podem tocar ni veure, però sabem (o creem) que està ahí, amb l'existència de Déu passa el mateix.

CREUS QUE POT HAVER UN COS VIU SENSE ÀNIMA?

No. Les persones sóm cos i ànima. Cap persona és un robot que menja, dorm i treballa. TOTES les persones senten coses com alegria, dolor, tristesa, por, amor, confiança... Açò no vol dir que tots siguen bones persones, les persones roins o fredes també tenen sentiments.

Si dins de "cos" també volem referir-nos a animals, ells també tenen ànima, perque senten dolor, por, etc. a més es defensen uns a altres, es protegeixen...

Per tant, no pot haver un cos viu sense ànima.

QUE ENS DIFERENCIA ALS HUMANS DELS ANIMALS?

Una diferència bàsica és la llengua, el llenguatge que utilitzen els humans està moltíssim més desenvolupat que el que utilitzen els animals. Els animals que tenen el ervell un poc més desenvolupat que els altres, es poden transmetre missatges bàsics, en canvi, tots els humans poden comunicar-se i expressar amplia i concretament el que volen dir.

Tot açò es deu a l'avançat desenvolupament del cervell humà, i la intel·ligència que tenim. Els humans tenim la capacitat de pensar, de raonar i justificar, que els animals no tenen. Aquesta també és una diferència molt important, perque aquesta capacitat de pensar és la que fa que no actuem per instint, com fan els animals.

Les persones desenvolupem molt més i millor les capacitats que tenim, per això podem controlar millor els nostres sentiments i actuar "com a persones", és a dir, educadament, pacíficament i raonant i quan més desenvolupem aquestes capacitats, més sabrem reaccionar davant els problemes, per això les persones que no reben una educació adequada reaccionen més violenta o instintivament davant les circumstàncies.