SÓM LES PERSONES ÉSSERS PROGRAMATS?

Una persona és un ésser individual dotat de vida i sensibilitat junt amb la intel·ligència i la voluntat pròpies humanes.

Les persones estem programades?

Nosaltres som creats per algú que té més intel·ligència que nosaltres, però jo pense que no estem programats, és a dir, ens morirem sí, però fins que morim nosaltres fem el que nosaltres volem, i som lliures, tenim diferents opcions a triar i eixe ésser que ens crea no ens diu quina escollir, nosaltres amb la nostra opinió i situació agarrem la que volem.

Per tant, jo pense que nosaltres som creats per algú més intel·ligent que nosaltres, però no estem programats, sino que tenim opcions a escollir, i som lliures, no fem el que eixe ésser ens mana.

La Caverna

El llibre de "La Caverna" conta una història que es pot comparar amb la vida actual. Jo pense que és una comparació amb l'esclavitud i la llibertat, l'esclavitud és la publicitat i el consum, que ens posen idees falses en el cap, ens fan creure que necessitem el seu producte, que serem feliços amb aisò, i nosaltres anem i ens ho comprem, perquè ens ho creem. Açò és el que passa en el Centre. I darrere de la publicitat sempre hi ha algí que ens controla, qui controla la publicitat, els jefes de les empresses del Centre, en el llibre.

La llibertat és l'olleria, el poble. Els lliures són aquells que saben triar, que no es deixen portar pel que fan els demés, que fan les coses perque les pensen així i els agrada així.

El llibre acaba com la Caverna de Plató, un mite que conta que les persones estaven esclavitzades nugades pel coll i els peus, sense poder girar el cap, dins d'una cova obscura mirant cap a la paret, i darrere d'ells hi havia una foguera i davant un mur, per on veien sombres de les persones o animals, i ells creien que aisò no eren sombres sino objectes reals perquè no coneixien res més. Açò vol dir que la falta de coneixement ens esclavitza i no vivim la vida a fons i feliços perquè ens tanquem en el nostre món i no eixim d'ahí, però els presoners que eixien de la cova veien la llum, el sol, la vida real, la exterior, i quan ho contaven als altres presoners, aquests els prenien per bojos, i seguien tancats en el seu món.

La meua opinió és que realment nosaltres vivim així moltes voltes, i que fem el que fan tots que moltes voltes pensem que sóm llestos, però l'unic que fem és ser manipulats per el consum, la publicitat i la moda i si provarem coses noves, i coneixerem més coses, pot ser la nostra vida canviaria, i seriem lliures realment.

SÓN MÉS INTEL·LIGENTS LES MÀQUINES QUE LES PERSONES?

No, jo pense que no.

La intel·ligència és la capacitat que tenim de relacionar els nostres coneixements per a resoldre una determinada situació, és saber escollir la millor opció de totes les que tenim.

Les persones, en la meua opinió, són més intel·ligents que les màquines. Per allò que vaig dir en l'altre comentari, per exemple, les màquines no raonen, i no escollisen quina és la millor opció per a resoldre els problemes.

A més la persona és la que crea a la màquina, per tant, no pot crear algo més intel·ligent que ell mateix, perque no pot donar més coneixements del que te ell. És de veres que les màquines poden ser intel·ligents, però mai més que les persones.

POT PENSAR UNA MÀQUINA?

Crec que no. Pensar és raonar, nosaltres pensem, una màquina, no.

A voltes diem, "l'ordinador està pensant", només és una expressió, el que fa és transmetre i rebre informació d'unes parts a altres, rep senyals dels seus components i les realitza la placa base (el cervell de la persona diriem).

Així, una màquina, (jo he posat com a exemple l'ordinador, podria ser qualsevol), no pensa, perque no raona.

SI ENS CANVIAREN EL COS CANVIARIA LA NOSTRA PERSONALITAT?

Jo pense que sí. Si hem dit que el cos i l'ànima estàn relacionats si canvia una l'altra també.

Algunes coses de la nostra personalitat es relacionen amb el cos, per posar un exemple no seriem iguals si forem grossos que si forem prims, perque aquestes coses d'una manera o una altra ens afecten, especialment de menuts, que és quan comensem a tenir personalitat pròpia.

O si ara ens posem malalts, pot ser també ens afectaria a l'estat d'ànim, el qual forma una part de la nostra personalitat.

Com estàn relacionats el cos i l'ànima (en la qual incloem la personalitat), si canviem una l'altra es veu afectada.

COM ESTEM SEGURS DE QUE LA NOSTRA EXISTÈNCIA ÉS REAL?

Aquesta pregunta està relacionada amb la veritat. Veritat és tot el que existeix, tot el que sabem que està ahí. La nostra existència és una veritat de tots, perquè jo sé que existeixc, jo em veig, em sent, em toque... a més pense, parle..., però els demés també em veuen, em senten, etc. per tant tots sabem que jo existeixc.

Tot és real excepte el que no és veritat.

Crec que sabem quan dormim perquè no raonem. Ara que estem desperts, podem plantejar-nos si dormim o estem desperts, en canvi quan dormim, no ens ho podem plantejar.

DEFINICIÓ DE VERITAT

Veritat és certesa: saber que algo està i creure que algo està.

En la meua opinió hi ha, diguérem dos veritats, la veritat de tots, les coses que tots podem percebre i són iguals per a tots (per exemple: hi ha un quadre a la paret, i és veritat perquè tots el veiem), i la veritat de cadascú, eixa és relativa, és la veritat nostra (per exemple: el quadre de la paret és bonic, lleig, representa una cosa o una altra...).

Així, la veritat de tots és el que tot el món veu igual, i la veritat de cadascú és relativa, que és el que creem nosaltres.

QUIN PAPER JUGUEN LES MENTIRES EN LA NOSTRA VIDA?

Bueno, tot el món ha dit mentires alguna volta (i en diu i en dirà), unes voltes són intencionadament i unes altres involuntàriament.

Les mentires moltes voltes son per a "bé", és a dir, ens poden traure en un moment determinat d'un problema, o ens poden portar a fer el que volem, clar que també tenim que tindre en conter sempre les conseqüències, i com que les mentires MAI són bones, ens poden portar a problemes (ja siguen greus o menuts) si ens les troben, poden fer-nos sentir mal encara que els demés no ho sàpiguen, etc.

A més, és de veres això que diuen que una mentira duu a l'altra i així d'una tonteria podem ficar-nos en un problema serio. Per tant hem d'anar amb compte amb les mentires que diem, especialment amb les voluntàries!.

Crec que mai deixarem de dir-les, però és bo que reflexionem i aprenem a dir la veritat assumint les responsabilitats que ens corresponen, això és una forma de madurar.

DEFINICIÓ DE REALITAT

Realitat és vertader, com tú mateix havies dit a classe. Tot el que percibim amb els sentits, o amb l'ànima és una realitat, perque existeix. Les coses materials són una realitat, i les espirituals que nosaltres sentim també ho són.

Vertader no vol dir veritat!

EXISTEIXEN REALITATS QUE VAN MÉS ENLLÀ DELS NOSTRES SENTITS?

Sí, els sentiments, per exemple, no els podem percebre amb els sentits, no els podem tocar, veure, o escoltar, però sabem que en tenim, i per supost, sabem que no són mentira (si ho foren no els sentiríem), a més els té tot el mon.

Per tant, sí que hi ha realitats més enllà dels nostres sentits, com ara els sentiments, que no veiem però que sí que sentim i podem definir. Però pense que no hi ha realitats més enllà dels sentiments, és a dir, totes les realitats que existeixen o les percibim amb el cos, o les percibim amb l'ànima.

Neurologia (article)

Jo pense que estic en una posició dualista. El cos i l'ànima són dos coses diferents, però al mateix temps, no pot haver un cos sense ànima, ni una ànima sense cos, es fan falta l'una a l'altra per a completar-se.

I respecte a l'article, jo pense que a voltes la ciència en alguns sentits pot arribar a ser roin, m'explique: està molt be que avancem, que estudien als humans, l'anatomia, el cervell... però cal tindre en compte les conseqüències.

Diuen que poden estudiar el cervell humà, i poden saber amb això TOT el que sentim, pensem, diem o no volem dir perquè és algo nostre i no ho ha de saber ningú, més que nosaltres, entonces, això com dia l'article és deixar de tindre intimitat, deixar de tindre coses teues que només tu saps, etc. Per a mi això no és bo, una persona ha de tindre intimitat, i ningú deuria mirar què és el que té dins obrint-li el cap. Per lo menos, jo no deixaria que m'ho feren a mi, jo tinc coses (igual que tots) que són meues i de ningú més en el meu cap.

Supose que hi haurà gent que sí que estarà d'acord amb açò (per exemple els neuròlegs aquests que volen investigar sobre això), eixa gent deuria pensar primer les conseqüències, i sobretot pensar si els agradaria que a ells els llevaren la intimitat (i en certa part, la llibertat) d'eixa manera.