QUI VIU MÉS FÀCIL: ELS CREIENTS O ELS ATEUS?

Ateisme: és negar l’existència de Déu. En un sentit més ample, pot ser tant la incredulitat com la indiferència davant d’una religió.

Creença: és qualsevol cosa que s’accepta com a vertadera en una determinada època o per un grup humà determinat, al marge del procés científic d’hipòtesi i comprovació.

Sabent açò, podem contestar a la pregunta: per a qui és més fàcil viure, per a un creient o per a un ateu?

Segons la meua opinió és més fàcil viure per a un creient, perquè primer, la seua vida té un sentit, mentre que un ateu buscarà el sentit a la seua vida però a la fi, l’únic que trobarà és que no estem ací per res, o que viure o no haver existit mai serà indiferent després de la mort, serà igual. A més un creient té una referència ja feta sobre el bé i el mal i la manera de viure, que és la que li ensenya la seua religió, (que després podrà complir o no) mentre que un ateu no ho té.

És possible que hi haja gent que pense que als creients els “mengen el cap”, els manipulen o altres coses que es diuen, però en la meua opinió u és creient perquè vol, i evidentment perquè creu el que pensa, i si deixara de ser-ho pel que li diuen els altres, pot ser podríem pensar que en aquest cas ha sigut manipulat per la resta de la societat.

Així, pense que la vida dels creients és més fàcil en el sentit de que les seues vides tenen sentit i que segueixen els ensenyaments de la seua religió.

ÉS FÀCIL SER LLIURE?

L’home que és lliure és aquell que decideix per sí mateix, amb els seus arguments i motius, sense ser influenciat per factors externs a ell.

S’ha parlat de la llibertat, de què és, com aconseguir-la, si està o no... però no s’havia parlat de la dificultat o facilitat per a aconseguir-la. És fàcil ser lliure?

Jo pense que en la majoria de coses no. Per exemple, si hem de decidir sobre una cosa molt important en la nostra vida, i tenim clar el que volem, encara que als demés no els agrade, o la societat ens diga una altra cosa, nosaltres triem això. Però les coses menudes de tots els dies que pensem que no són tan importants (que a la llarga sí que o són), la majoria de voltes no les pensem amb tant de deteniment, anem per la via fàcil, és a dir, o que trien per mi, o trie el que sé que agradarà als demés, per la qual cosa m’acceptaran.

Hi ha gent que pensa que és lliure realment a l’hora de triar pel fet de que trien ells, però si reflexionem, la majoria de vegades les coses que ens duen a triar són causes externes que no són el que desitjaríem si no estigueren de moda, o si als demés no els agradaren.

Per tant, no és fàcil ser lliure, i poques vegades ho som de veritat ja que només en les coses més importants de la vida arribem al fons del tema i veiem totes les possibilitats i opcions.

QUINA ÉS LA CAUSA DELS NOSTRES DESITJOS?

Desig: moviment enèrgic de la voluntat cap al coneixement, possessió o disfrute d'una cosa.

Causa: motiu o raó per a obrar, el que es considera el fundament o origen d´'una cosa.

El problema que es planteja és: quina és la causa dels nostres desitjos?
Cualsevol acció o desig té un origen, una causa. A voltes coneixem la causa i a voltes, no, però sempre hi ha.

Per exemple, estem condicionats per la nostra famñilia, companys, situació, lloc i ambient on vivim i pasem molt de temps, des de que hem nascut, ja que si haguèrem viscut en una altre lloc, o en una altra situació econòmica, una altra societat, etc, ara els nostres desitjos canviarien. Però aquestes causes són inevitables, diguem. Altes no ho sñon, com les modes. Pot haver una moda i nosaltres, si sóm lliures, no desitjar-la. I així com les modes, els anuncis, publicitat, amics, etc. P er a saber triar, o al menys per a ser lliures, hem de saber d'on provenen els nostres desitjos i si realment ho desitgem o és només per a quedar bé, ser reconegut, o perqwuè tots ho volen. Encara que molta gent pense que és lliure a l'hora d'escollir si no aprofundeix en la causa dels desig i tria des del coneixement, no ho és. I en la meua opinió, en aquesta societat la llibertat de les persones esà condicionada per causes "evitables" que la gent desconeix o prefereix desconèixer.

Així, les causes dels nostres desitjos són tot l'entorn que ens envolta, i hem de coneixer-les per a poder triar lliurement.

som lliures realment?

La llibertat és la capacitat d’escollir.

Segons la definició anterior, la llibertat és la capacitat d’escollir, però en la meua opinió aquesta definició és incompleta ja que nosaltres podem escollir, però al mateix temps podem tenir un límit, o decidir influenciats per altres factors. La pregunta era si som lliures realment i jo pense que no. Que encara que a voltes creem que som lliures perquè hem decidit el que volíem fer, realment no ho som, perquè sempre, si no quasi sempre, estem condicionats per altres coses: els pares, la falta de diners, qualsevol adicció, les limitacions en les opcions i més coses segons la situació. Inclús les opinions dels amics, per exemple, ens poden influenciar encara que no ens n'adonem.

Així, crec que som lliures sempre dins d’uns límits, i que algunes voltes creem que altres coses no ens condicionen i realment sí que ho fan.