ESTUDIS I ÈXIT SOCIAL

Les persones busquem tindre èxit, i l’èxit podríem dir que és el màxim, aconseguir els objectius que ens hem proposat fer. Però ací parlem d’un èxit en concret: l’èxit social. Aquest és un èxit, on el principal objectiu és tindre una bona posició social, que els demés ens admiren i siguem exemple de persones cultes, educades i responsables, més ben dit respectables.

La pregunta que pot sorgir d’ açò és: tenen relació els estudis amb tot açò de l’èxit social?

Bé, la meua resposta és que sí. Estan relacionats per diferents motius, és com una cadena. L’èxit social té com a objectiu principal que la societat et tinga com a persona exemplar. Si busques l’èxit social, t’esforces per complir les teues obligacions, per tant, ets responsable, i una d’aquestes obligacions és la d’estudiar, des de molt xicotets. Per tant, estudies. Si estudies tens cultura, i açò ja és ben vist per la societat. A més, si busques l’èxit social, estudies per a tenir també un treball de prestigi, on normalment cobres molt, i ho gastes amb la casa de dos o tres pisos, el xalet, la roba de marca i el cotxe de luxe. A part estudiar et fa destacar, guanyar premis acadèmics, i el teu nom apareix en algun periòdic o llocs on poc a poc la gent et va coneixent pel teu treball, interès i responsabilitat. Encara hi ha més, perquè a més d’ açò el ser responsable i complir amb les teues obligacions et fa sentir bé també a tu mateix, i a part de ser un èxit social, l’èxit que aconsegueixes és personal.

Sempre hi ha qui pensa, per exemple, que els seus pares han aconseguit eixe èxit social, que més que menys, els ajuda a ells també a tenir una bona posició social, per la família, i si no compleixen amb els estudis (entre altres coses), no passa res, perquè total, tindran una herència gran, i mentre que no la tinguen els pares s’ocuparan d’ells.

Jo pense que té més mèrit aconseguir l’èxit per u mateix que per altres, i que per molt que ja tingam un “èxit social per naixement” ens hauríem d’esforçar per a millorar com a persones, i no sols buscar el que ens miren, i parlen bé de nosaltres.

En resum, que podem aconseguir l’èxit social mitjançant els estudis, però no deuríem estudiar amb eixe objectiu, sinó l’objectiu personal.

LA FELICITAT I EL PLAER

El plaer és un terme sense una definició clara. Hi ha autors que pensen que hi ha experiències que donen universalment plaer, com la satisfacció dels instints (per exemple el sexe) i d'altres que creuen que és totalment personal, que depèn de la persona, hi ha gent que extreu plaer del que altres consideren dolor, mentre que no poden gaudir d’altres actes perquè tenen remordiments, per exemple.

La felicitat físicament està associada a la dopamina, per això certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat, (açó també seria una mena de plaer).

L'hedonisme és un corrent filosòfic que busca el plaer com a font de felicitat i sentit de la pròpia existència.

Jo crec que poden estar relacionats però que no vol dir el mateix.

Que en un moment donat sentim plaer no vol dir, ni molt menys, que sóm feliços, per tant crec que l’hedonisme no té la raó. El plaer és una cosa que s’acaba, ho tens una estona i quan s’acaba què? Has segut feliç per un ratet? No. Açò no vol dir, que pugam ser feliços i sentim plaer. Vaig trobar una definició de felicitat que deia que és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment, que és el que pensen molts, però jo no estic d’acord, perquè entonces ningú podrà ser feliç mai, perquè ningú mai en la vida deixarà de tenir problemes o patiments. En la meua opinió, una persona que té problemes i patiments pot ser feliç igual.

En definitiva, ser feliç no vol dir no tindre problemes, i tampoc tindre plaer. El plaer i la felicitat no són el mateix, i no els hem de confondre.