El llibre tracta sobre huit metàfores, i les explica relacionant-les amb la vida actual i la societat.
La primera és la de la caverna de Plató. Conta el mite de la caverna per a explicar la llibertat i la esclavitud, i el que nosaltres creem que sóm, i el que sóm realment.
La segona conta una història sobre un home dividit en dos, una és la part roina i l'altra la bona, però no poden viure separades, han d'estar juntes perque tot és una mescla de bé i mal. A la vida real passa el mateix.
La tercera és una paraula coneguda de la Bíblia, la del bon samarità. En aquesta explica cóm les persones a qui considerem millors que altres, o més importants per qualsevol motiu realment no són millor, i no es preocupen pels demés com la gent ho pensa. No obstant, les persones que creem que no valen res o no serveixen o pensem que són inferiors a la resta perque no es fan destacar, a l'hora de la veritat resulten ser millor persones que les altres, i ens ajuden o ens donen allò que ells neecssiten simplement perque a nosaltres ens fa més falta.
La quarta parla de la immigració, que les persones que se'n van del seu país ho fan perque realment necessiten millorar la seua vida, i per molt que facen vida en un altre país, sempre enyoraran les seues arrels i el lloc on ells senten que pertanyen.
La quinta és una comparació: ara el món senser es mou per la tecnologia. Per exemple, abans, et podies perdre enmig de la mar i ser ajudat per altres vaixells que passaven per eixe lloc, et podies salvar i la gent es preocupava per tu, "contaves per a alguna cosa". Avui, si et perds enmig de la mar, no podras ser ajudat per ningú, si passa algú, serà un vaixell enorme, fent un gran soroll, i altíssim, que com a molt et xafarà i quedaràs ofegat baix les aigues, o passarà de llarg fent cas omís dels teus crits i senyes perquè el seu gran soroll t'ensordirà. Açò ho podem veure igual en la societat d'ara, en l'Estat, que seria el gran vaixell, i cadascú de nosaltres, que seriem les persones aïllades enmig de la mar, on la nostra opinió conta ben poquet front a l'egoisme de la política.
La sexta conta com si foren els set dies de creació, i en cada dia es crea una part del món, que hem de cuidar i respectar.
La sèptima s'anomena utopia, què és un ideal impossible d'aconseguir. Ens explica que no deuria ser impossible d'aconseguir, que si tots volem ho podem tenir. No podem desitjar alguna cosa i pensar que mai ho tindrem, res és impossible.
La huitena parla de la democràcia d'avui. Es suposa que en una democràcia tots estem d'acord amb certes coses, i si no ho estem ens posem d'acord, però en veritat és quasi impossible que tots estigam d'acord i pensem igual, així la democràcia es basa en la llibertat de pensament i el respecte cap a tots aquells que pensen diferent a mi.
El llibre està prou bé, i explica de manera clara molts temes actuals que vivim cada dia i que potser mai ens haviem parat a pensar.
dimecres, 12 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)