EL FINAL JUSTIFICA ELS MITJOS?

El final podem dir que és el resultat d'una operació realitzada. Els mitjos, en canvi, són la manera d'arribar al final.

Per tant, quan realitzem una acció, el final justifica els mitjos?

En la meua opinió, no. Jo pense que és important tant el resultat com la manera d'obtenir-lo, i normalment hi ha moltes maneres d'aconseguir una cosa, sempre (o quasi sempre) hi ha alternatives. Per tant, hem de triar la manera més correcta d'arribar. Per supost, pot haver alguna excepció, és a dir, en un cas extremat, en el qual només pots evitar un assassinat per exemple, amb una mentira o una traició, aleshores, em pareis bé que és faça, però açó no sol passar, així que hem de tindre cura a l'hora d'escollir la forma de fer les coses.

Alguns pensen que el final justifica els mitjos. Un exemple clar és Maquiavelo, qui pensava que si aconseguies l'objectiu correcte o desitjat, no importava cóm hagueres arribat.

En definitiva, per a mi, el final no justifica els mitjos, per això hem d'anar amb compte quan fem les coses, perquè podem fer coses que afecten als altres.

VIVIM EN UN RÈGIM POLÍTIC JUST?

Un règim polític és un conjunt d'institucions que regulen la lluita pel poder i l'exercici d'aquest.

El règim polític que tenim actualment és la democràcia. És un règim polític just?

Jo pense que sí, que és just. En la meua opinió, és necessari algú que controle el país, trie unes lleis i les pose en pràctica, etc. És evident que tots no podem fer aquestes feines, i és just que decidim les persones que estan dispostes a fer-les entre tots. D'aquesta manera si cadascú fa la seua feina, el país funcionarà a la perfecció.

És veritat, que no tots estarem d'acord amb el resultat de l'elecció, però serà el que diu la majoria de la població, per tant serà el més just i haurem d'estar d'acord.

Alguna gent pot pensar que no és el millor perquè no estarem tots d'acord mai, però, quina manera hi ha més justa que aquesta de fer funcionar el país correctament?

En definitiva, crec que vivim en un règim polític just, encara que tots no pugam estar d'acord sempre.

APARIÈNCIA I PERSONALITAT

Apariènca: aspecte exterior d'una persona o cosa.
Personalitat: conjunt de característiques i aspectes individuals que diferèncien una persona d'una altra.

Una volta coneixem el que vol dir cadascuna podem fer-nos la pregunta: la apariència i la personalitat ténen alguna cosa a veure? estàn relacionades?

Jo pense que no. Com diu el dit: "las apariencias engañan", ja que una cosa és la apariència, la imatge física, i l'altra és la personalitat, la manera de ser. Pot ser nosaltres donem una imatge que no te res a veure amb la nostra personalitat. Segurament a tots ens ha passat alguna volta, que pensavem una cosa d'algú, el jutjavem per l'apariència, per com mira, com camina, i mil coses més i quan l'hem conegut ens hem adonat que l'havíem jutjat malament, perquè al coneixer-lo hem vist que la seua personalitat no és la que ens havíem imaginat. Pot ser ens equivoquem pensant mal, i després ens cau bé la persona o al revés, i també és possible que jutgem i després la persona siga de veritat com pensavem, però en general l'apariència i la personalitat no van juntes.

Hi haurà gent que pensarà que si, que la personalitat és la que duu a aparentar una cosa o una altra, però jo pense que no, perquè moltes persones aparenten una cosa i realment són una altra.

En definitiva, en la meua opinió l'apariència i la personalitat són dos coses diferents, que poden conicidir, o no.