El plaer és un terme sense una definició clara. Hi ha autors que pensen que hi ha experiències que donen universalment plaer, com la satisfacció dels instints (per exemple el sexe) i d'altres que creuen que és totalment personal, que depèn de la persona, hi ha gent que extreu plaer del que altres consideren dolor, mentre que no poden gaudir d’altres actes perquè tenen remordiments, per exemple.
La felicitat físicament està associada a la dopamina, per això certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat, (açó també seria una mena de plaer).
L'hedonisme és un corrent filosòfic que busca el plaer com a font de felicitat i sentit de la pròpia existència.
Jo crec que poden estar relacionats però que no vol dir el mateix.
Que en un moment donat sentim plaer no vol dir, ni molt menys, que sóm feliços, per tant crec que l’hedonisme no té la raó. El plaer és una cosa que s’acaba, ho tens una estona i quan s’acaba què? Has segut feliç per un ratet? No. Açò no vol dir, que pugam ser feliços i sentim plaer. Vaig trobar una definició de felicitat que deia que és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment, que és el que pensen molts, però jo no estic d’acord, perquè entonces ningú podrà ser feliç mai, perquè ningú mai en la vida deixarà de tenir problemes o patiments. En la meua opinió, una persona que té problemes i patiments pot ser feliç igual.
En definitiva, ser feliç no vol dir no tindre problemes, i tampoc tindre plaer. El plaer i la felicitat no són el mateix, i no els hem de confondre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada